Fill de mercaders de Castelló d’Empúries, Guillem Escarrer (Castelló d’Empúries, ca. 1266 – Montella, Itàlia, 1321) va protagonitzar un ascens social sense precedents fins a ser considerat familiar dels monarques d’Aragó i Nàpols. Va ser cònsol de la seva vila natal, procurador dels comtes d’Empúries, batlle general de Catalunya i senyor, entre d’altres, del castell de Cassà de la Selva des del 1302. Per les seves habilitats mercantils i d’organització militar va col·laborar amb el rei Jaume II en la batalla del Capo d’Orlando contra el seu germà Frederic de Sicília el 1299 i en l’expedició contra l’Almeria musulmana el 1309. Les missions diplomàtiques en nom del rei Jaume II d’Aragó el van dur a servir el rei de Nàpols, Robert d’Anjou, amb una companyia armada d’empordanesos per governar la ciutat i el territori de Roma com a senador en nom del rei napolità. La seva mort violenta en terres italianes va posar fi a una trajectòria personal fascinant en el marc de la puixança catalana a la Mediterrània del segle XIV.
Dels catalans presents a Itàlia en aquesta època, Guillem Escarrer és segurament el que va tenir més poder a Nàpols i Roma. Es tracta d’un personatge fins ara desconegut i triplement oblidat: tot i actuar sovint en terres italianes, n’era foraster i, per tant, la documentació que hi fa referència és més escassa i dispersa; tot i ser català, apareix relativament poc als registres de la Cancelleria reial de Jaume II; i en ser mercader d’origen, el seu llinatge ha passat més desapercebut que no pas els de les famílies de cavallers i nobles propers. La recerca realitzada ha permès considerar-lo com a realment mereixedor d’una biografia: la reconstrucció de la seva trajectòria vital ha permès veure’l al costat, al darrere i, gairebé atrevint-s’hi quan feia de senador a Roma, al davant dels reis d’Aragó i de Nàpols a qui servia. Era un facilitador de les empreses militars que Jaume II i Robert de Nàpols pretenien dur a terme: a Sicília el 1299, a Almeria el 1309, a la Toscana el 1313 i 1314. Però també tenia els peus ben arrelats i ben connectats amb el seu lloc d’origen: era proper a la gent de Castelló d’Empúries i dels pobles de l’entorn rural i tenia prou capacitat de seducció i convicció per endur-se cap a Itàlia un gran grup d’homes de Vilanova de la Muga com a soldats.
A través de Guillem Escarrer descobrim, d’una banda, l’alta mobilitat existent a l’època medieval, especialment entre els habitants de localitats properes al mar: les barques tant servien per al comerç com per a traslladar missatgers i ambaixadors d’una riba del Mediterrani a l’altra i, és clar, per a la guerra. I, d’altra banda, constatem la familiaritat de tots els grups socials amb les armes: espases, ballestes, escuts, etc. eren a l’abast de tothom i qualsevol persona podia participar en les batalles o en les tasques d’administrar o explotar un territori. Fins i tot alguns artesans de Castelló d’Empúries tenien càrrecs intermedis en la companyia armada organitzada per Guillem Escarrer: un dels conestables, Guillem Figuera, era sastre i l’altre, Pere Vendrell, carnisser. Tots ells pertanyien a nissagues d’experts guerrers: Pere Vendrell i el seu germà Francesc, també carnisser, havien lluitat a Almeria el 1309 i, després de l’etapa a Roma i la Toscana entre el 1313 i 1315, participaren en la conquesta de Sardenya els anys 1323-1324; Guillem Figuera era parent d’un Bernat Figuera que el 1305 era remer d’una galera; i altres empordanesos van participar en la batalla del Cap d’Orlando el 1299.
La biografia d’aquest castelloní, coetani de Dante, serveix per penetrar en diverses realitats en què, a tot arreu, trobem una polarització social molt marcada. A nivell dels monarques s’observa una tensió existent entre els germans Jaume II d’Aragó i Frederic II de Sicília, i també entre aquest i el cunyat del seu germà, Robert I de Nàpols; a més, cal afegir-hi les pressions exercides pel rei Felip el Bell de França, per l’emperador alemany Enric VII de Luxemburg i pels diversos papes dels inicis del segle XIV. Al nord d’Itàlia les lluites entre gibelins i güelfs, atiades per l’emperador i pel papa, generaven unes grans tensions a l’interior de cada ciutat sobretot pel fet que la victòria d’un grup comportava l’exili i la confiscació dels béns dels perdedors. També augmentà la polarització entre els franciscans i els beguins més radicals, partidaris de l’obediència estricta a la regla de Sant Francesc, en contra del papa Joan XXII, a partir del 1316, dels superiors de l’orde, com Michele de Cesena, i de les autoritats de la Inquisició, fins al punt que es van dictar moltes ordres d’empresonament, que implicava la tortura per tal que confessessin, i moltes sentències de condemna a la foguera als territoris del Llenguadoc. I, al regne de Nàpols, on va morir finalment Guillem Escarrer també existien les rivalitats entre nobles que sovint mantenien bandes de malfactors que saquejaven i atacaven els béns i les persones dels seus enemics.
La temàtica de l’edició d’enguany del Terra de Trobadors és el resultat de la investigació realitzada per l’historiador Elvis Mallorquí Garcia, guanyador de la II Beca d’Estudis Medievals de Castelló d’Empúries, organitzada pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. La presentació del llibre tindrà lloc durant els actes d’inauguració del festival, el divendres 11 de setembre de 2026 a les 18 h de la tarda, a la Capella de Santa Clara de Castelló d’Empúries.
Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries (MHMCE)
Ajuntament de Castelló d’Empúries
