L’estudi i el coneixement del fenomen cultural dels trobadors a la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries, deu a Miquel Pujol Canelles, filòleg i medievalista castelloní, gran part del que hom sap gràcies als seus articles, treballs i llibres publicats, que ens va fer adonar de les lloances trobadoresques a la cort comtal d’Empúries, de Ponç Hug II (1173-1200) i del seu fill Hug IV (1200-1230), cantades per trobadors catalans de renom, com Guillem de Berguedà o Ramon Vidal de Besalú, així com també ens permeteren conèixer un conjunt de poesia occitanocatalana de final del segle XIII i començaments del segle XIV escrita per notaris-poetes castellonins.
Miquel Pujol ens va ressaltar també la figura del comte d’Empúries Ponç Hug IV (1277-1313), un dels pocs comtes trobadors de la Catalunya medieval, autor del sirventès A l’onrat rei Frederic terz vai dir compost en occità l’any 1298 en el context del conflicte polític i bèl·lic entre els dos reis germans Jaume II el Just i Frederic III de Sicília, i en resposta a la sol·licitud d’ajuda d’aquest últim al comte emporità (també en forma de sirventès, Ges per guerra no·m cahl aver consir): la composició poètica de Ponç Hug IV apareixia als nostres ulls com un model de poesia trobadoresca al servei d’una causa política. Segons Martí de Riquer, la poesia de Ponç Hug IV és un model de diplomàcia i de fidelitat a un rei (Jaume II el Just) i d’afecte a un amic (Frederic de Sicília). Amb les composicions canviades entre Frederic III i el comte d’Empúries tenim un nou exemple de poesia al servei d’una causa política, cosa tan freqüent entre els trobadors occitans i catalans i que tantes vegades es donà a la Corona d’Aragó.
Ponç Hug IV (?, 1264 – ?, 1313) era fill del comte Hug V i de Sibil·la de Palau. La seva mare, vídua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la Croada contra la Corona d’Aragó, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el coll de la Massana. Durant la invasió francesa de l’Empordà de l’any 1285 per Quermançó, Ponç Hug IV donà suport i protegí el rei Pere el Gran, motiu pel qual va rebre de part del rei novament el vescomtat de Bas i altres castells que la seva mare, Sibil·la de Palou, havia venut al rei. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà Hug, a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims, i el 1292 adquirí les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut. L’any 1305 una galera d’Empúries va capturar a la costa d’Andalusia 65 súbdits del soldà de Granada, aliat del rei Jaume II en aquells moments. L’any 1282 es va casar amb Marquesa, vescomtessa de Cabrera, amb qui tingué tres fills (Hug, Malgaulí i Blancaflor); aquest vescomtat s’uní al comtat d’Empúries que juntament amb el vescomtat de Bas formà el domini més gran del principat, des del Maresme al Rosselló i des del mar a Olot i les Guilleries. Això motivà l’enemistat del rei Jaume II el Just, que construí al castell de Torroella de Montgrí per controlar el comte.
El rei va iniciar una campanya contra el comte, tant jurídica com difamatòria, i inicià un procés contra ell acusant-lo de sodomia. L’enemistat amb el rei Jaume II arribà a la lluita armada i als processos judicials, que provocaren l’ensorrament de l’economia comtal. Al final del seu govern, ja arruïnat, les seves rendes estaven totalment embargades per l’aljama jueva castellonina. S’enemistà també amb els bisbes de Girona i també empitjoraren les relacions amb el comte de Barcelona quan apujà el preu de la sal de Castelló que es venia als súbdits del rei o de l’església; impedí també l’exportació de viandes a terra reial. Tot això donà lloc a llargs processos davant la justícia reial. Contrari, doncs, als interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei i aquest preparà un exèrcit contra Empúries, que l’envaí per terra i mar (1313) i el comte no tingué més remei que sotmetre’s. A la seva mort el succeí el seu fill Malgaulí amb el nom de Ponç Hug V (1313-1325). Fou enterrat a la capella de Santa Maria del palau comtal de Bellcaire d’Empordà.
Del temps del comte Ponç Hug IV daten també dues magnífiques il·lustracions manuscrites de dues dones tocant instruments musicals, un saltiri i un llaüt, conservades al foli interior de la contracoberta d’un protocol notarial de Castelló d’Empúries de l’any 1288:
Coneixem també la figura de l’Infant Pere d’Aragó (1325-1342), autor de deu danses, un sirventès, una cançó i 700 versos amb noves rimades amb motiu de la coronació del seu germà Alfons l’any 1328 a Saragossa; i darrerament hem conegut l’existència d’una composició trobadoresca seva en un protocol notarial castelloní. D’esperit refinat i amb una notable formació cultural, propi d’un príncep renaixentista, al voltant de la seva cort es va desenvolupar un fervorós nucli poètic, l’origen probablement del Cançoneret de Ripoll, un breu cançoner en català i occità de mitjans segle XIV. Del comte ens ha arribat un tractat de caire político-moral, De vita moribus et regimine principum, i uns annals iniciats el 1321. El seu germà, l’Infant Ramon Berenguer (1342-1364), també comte d’Empúries, sabem que era també aficionat a la poesia. I fa uns anys vam conèixer i localitzar un poema escrit en hebreu, de caire religiós, obra del poeta jueu Isaac de Castelló de mitjans del segle XIII.
Aquest és el rerefons històric i cultural que ens ha permès celebrar trenta-una edicions del Festival Terra de Trobadors a la vila comtal de Castelló d’Empúries, un gran esdeveniment cultural que permet reviure i mostrar a tothom la riquesa cultural de l’Edat Mitjana i que durant uns dies converteix la vila en la referència i la capital medieval de Catalunya. Amb l’estudi d’enguany titulat L’art de trobar i la joglaria al comtat d’Empúries, l’investigador i musicòleg Antoni Madueño Ranchal fa un pas més enllà i ens explica quines eren les motivacions que movien als trobadors i trobairitz a compondre els seus poemes, com s’esdevenia la representació trobadoresca a la cort comtal d’Empúries, quins instruments musicals prenien part, quins joglars, mims i ministrers coneixem del comtat d’Empúries i quin és, en definitiva, el llegat cultural, artístic, musical i documental que ens ha arribat fins als nostres dies. Celebrem aquesta nova i important contribució al coneixement de la cultura dels trobadors, dins la col·lecció «Estudis Medievals» i en el marc del XXXII Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries.
Actualment, l’edifici de la Cúria-Presó comtal de Castelló d’Empúries acull el Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de la vila i el Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries, amb la funció de mostrar el patrimoni històric local, explicar la història medieval de l’antiga capital del comtat d’Empúries i mostrar el llegat cultural i la música i la poesia dels trobadors, de les trobairitz i dels joglars. També podeu visitar i admirar la mènsula original de fusta amb les figures esculpides dels comtes d’Empúries, l’Infant Pere I i Joana de Foix, datades de mitjans del segle XIV, una autèntica joia del patrimoni artístic de la vila comtal.
Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries (MHMCE)
Ajuntament de Castelló d’Empúries
