L’elecció per part dels comtes d’Empúries de la vila de Castelló per establir-hi la nova capitalitat del pagus o comtat d’Empúries al segle XI, motivada per la inseguretat i els atacs pirates a la costa i a la vila de Sant Martí d’Empúries, l’antiga capital del comtat, va comportar l’establiment de la residència dels comtes al nou castell edificat al puig Mercadal de Castelló, a la mateixa àrea on al segle II aC els romans ja havien construït unes cisternes d’aigua subterrànies, associades a un possible nucli militar o de població d’època romana republicana. A partir d’aquest moment la vila Castilione esdevindrà la villa Castilionis Impuriarum, la vila fortalesa i el cap i casal del comtat d’Empúries.
Durant els segles XI, XII, XIII i part del XIV, els diferents comtes d’Empúries –des d’Hug II a Ponç Hug V– van residir al castell del puig Mercadal, veritable nucli de poder comtal a la vila i al comtat, que va marcar l’origen i l’evolució urbanística de Castelló d’Empúries, juntament amb el barri del puig Salner al voltant del temple romànic i després gòtic de Santa Maria, el nucli religiós i sota la influència de la Canònica de Girona. És en aquest castell que es va desenvolupar la rica i poderosa cort dels comtes d’Empúries, mecenes del nou art de trobar arribat d’Occitània, una cort cantada pels cèlebres trobadors Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú, i sobretot la de Ponç Hug IV, el comte-trobador, autor d’un sirventès trobadoresc compost l’any 1298 amb motiu d’un conflicte entre els reis germans Jaume II el Just i Frederic III de Sicília, una composició que és un autèntic model de poesia diplomàtica medieval. D’aquest castell es té constància també de l’existència d’una capella dedicada a Santa Margarida.
El castell comtal del puig Mercadal es trobava situat prop del call jueu castelloní, originat al barri de l’Era Mala i proper al portal de Sant Francesc; al segle XIII trobem constància de la sinagoga jueva del carrer Peixateries Velles, documentada l’any 1264 i que afrontava amb les valls del castell. També de mitjans del segle XIII coneixem l’existència del poeta i cabalista jueu castelloní R. Isaac de Castelló, autor del piyyût «Un Ahavah del R. Isaac de Castelló», un poema litúrgic escrit en hebreu i conservat a l’Haggadà de Barcelona del segle XIV.
AHG, Fons notaria Castelló d’Empúries, any 1281.
Amb l’entrada del casal de Barcelona a la cort comtal d’Empúries amb la figura de l’Infant d’Aragó Pere I (1325-1342), fill del rei Jaume II i casat amb Joana de Foix, la vila i el comtat són objecte d’un procés de reformes administratives, polítiques i també urbanístiques, durant les quals el castri Castilionis, l’antic castell comtal, és enderrocat l’any 1332 per tal de reordenar el puig Mercadal, fer-hi una sèrie d’establiments de paraires i alhora obrir una nova plaça on s’ubicarà el mercat de cereals de la vila. El material arquitectònic i els carreus de pedra gris de Vilacolum procedents de l’enderroc del castell seran reaprofitats i reutilitzats per a construir a partir de 1339 un doble edifici, la Cúria i la Presó comtals, que esdevindran la Cort de l’Audiència General del Comtat d’Empúries, la notaria pública i l’arxiu dels comtes d’Empúries: el símbol arquitectònic del poder jurídic dels comtes d’Empúries. I posteriorment, l’any 1398 el comte Joan I es va fer construir un palau comtal a fora muralles, al costat del convent de Sant Domènec fundat l’any 1317.
D’esperit refinat, propi d’un príncep renaixentista, l’Infant Pere I compongué per a la coronació del seu germà Alfons a Saragossa (el 1328) deu danses, un sirventès, una cançó i 700 versos amb noves rimades. Al voltant de la seva cort es va desenvolupar un fervorós nucli poètic, l’origen probablement del Cançoneret de Ripoll, un breu cançoner en català i occità de mitjans segle XIV. Del comte ens ha arribat un tractat de caire político-moral, De vita moribus et regimine principum, i uns annals iniciats el 1321.
Actualment, l’edifici de la Cúria-Presó comtal de Castelló d’Empúries acull el Museu d’Història Medieval de la vila i el Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries, amb la funció de mostrar el patrimoni històric local, explicar la història medieval de l’antiga capital del comtat d’Empúries i mostrar el llegat cultural i la música i la poesia dels trobadors, de les trobairitz i dels joglars. També podeu visitar i admirar la mènsula original de fusta amb les figures esculpides dels comtes d’Empúries, l’Infant Pere I i Joana de Foix, datades de mitjans del segle XIV, una autèntica joia del patrimoni artístic de la vila comtal.
Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries (MHMCE)
Ajuntament de Castelló d’Empúries
