«L’enderroc del castell comtal de Castelló d’Empúries (1332)»

L’elecció per part dels comtes d’Empúries de la vila de Castelló per establir-hi la nova capitalitat del pagus o comtat d’Empúries al segle XI, motivada per la inseguretat i els atacs pirates a la costa i a la vila de Sant Martí d’Empúries, l’antiga capital del comtat, va comportar l’establiment de la residència dels comtes al nou castell edificat al puig Mercadal de Castelló, a la mateixa àrea on al segle II aC els romans ja havien construït unes cisternes d’aigua subterrànies, associades a un possible nucli militar o de població d’època romana republicana. A partir d’aquest moment la vila Castilione esdevindrà la villa Castilionis Impuriarum, la vila fortalesa i el cap i casal del comtat d’Empúries.

Durant els segles XI, XII, XIII i part del XIV, els diferents comtes d’Empúries –des d’Hug II a Ponç Hug V– van residir al castell del puig Mercadal, veritable nucli de poder comtal a la vila i al comtat, que va marcar l’origen i l’evolució urbanística de Castelló d’Empúries, juntament amb el barri del puig Salner al voltant del temple romànic i després gòtic de Santa Maria, el nucli religiós i sota la influència de la Canònica de Girona. És en aquest castell que es va desenvolupar la rica i poderosa cort dels comtes d’Empúries, mecenes del nou art de trobar arribat d’Occitània, una cort cantada pels cèlebres trobadors Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú, i sobretot la de Ponç Hug IV, el comte-trobador, autor d’un sirventès trobadoresc compost l’any 1298 amb motiu d’un conflicte entre els reis germans Jaume II el Just i Frederic III de Sicília, una composició que és un autèntic model de poesia diplomàtica medieval. D’aquest castell es té constància també de l’existència d’una capella dedicada a Santa Margarida.

El castell comtal del puig Mercadal es trobava situat prop del call jueu castelloní, originat al barri de l’Era Mala i proper al portal de Sant Francesc; al segle XIII trobem constància de la sinagoga jueva del carrer Peixateries Velles, documentada l’any 1264 i que afrontava amb les valls del castell. També de mitjans del segle XIII coneixem l’existència del poeta i cabalista jueu castelloní R. Isaac de Castelló, autor del piyyût «Un Ahavah del R. Isaac de Castelló», un poema litúrgic escrit en hebreu i conservat a l’Haggadà de Barcelona del segle XIV.

«(…) in villa Castilionis in vallibus castri Castilionis (…)» |
AHG, Fons notaria Castelló d’Empúries, any 1281.

Amb l’entrada del casal de Barcelona a la cort comtal d’Empúries amb la figura de l’Infant d’Aragó Pere I (1325-1342), fill del rei Jaume II i casat amb Joana de Foix, la vila i el comtat són objecte d’un procés de reformes administratives, polítiques i també urbanístiques, durant les quals el castri Castilionis, l’antic castell comtal, és enderrocat l’any 1332 per tal de reordenar el puig Mercadal, fer-hi una sèrie d’establiments de paraires i alhora obrir una nova plaça on s’ubicarà el mercat de cereals de la vila. El material arquitectònic i els carreus de pedra gris de Vilacolum procedents de l’enderroc del castell seran reaprofitats i reutilitzats per a construir a partir de 1339 un doble edifici, la Cúria i la Presó comtals, que esdevindran la Cort de l’Audiència General del Comtat d’Empúries, la notaria pública i l’arxiu dels comtes d’Empúries: el símbol arquitectònic del poder jurídic dels comtes d’Empúries. I posteriorment, l’any 1398 el comte Joan I es va fer construir un palau comtal a fora muralles, al costat del convent de Sant Domènec fundat l’any 1317.

D’esperit refinat, propi d’un príncep renaixentista, l’Infant Pere I compongué per a la coronació del seu germà Alfons a Saragossa (el 1328) deu danses, un sirventès, una cançó i 700 versos amb noves rimades. Al voltant de la seva cort es va desenvolupar un fervorós nucli poètic, l’origen probablement del Cançoneret de Ripoll, un breu cançoner en català i occità de mitjans segle XIV. Del comte ens ha arribat un tractat de caire político-moral, De vita moribus et regimine principum, i uns annals iniciats el 1321.

Signum Infantis Petri, illustrissimi domini Jacobi bona memorie Regis Aragonum filis, Rippacurcie et Impuriarum Comitis.

Actualment, l’edifici de la Cúria-Presó comtal de Castelló d’Empúries acull el Museu d’Història Medieval de la vila i el Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries, amb la funció de mostrar el patrimoni històric local, explicar la història medieval de l’antiga capital del comtat d’Empúries i mostrar el llegat cultural i la música i la poesia dels trobadors, de les trobairitz i dels joglars. També podeu visitar i admirar la mènsula original de fusta amb les figures esculpides dels comtes d’Empúries, l’Infant Pere I i Joana de Foix, datades de mitjans del segle XIV, una autèntica joia del patrimoni artístic de la vila comtal.

Mènsula de fusta amb la imatge de l’Infant Pere I d’Aragó (dreta) i Joana de Foix (esquerra), comtes d’Empúries (1325-1342). | © MHMCE.

Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries (MHMCE)

Ajuntament de Castelló d’Empúries