El comte Ponç Hug III d’ Empúries.
(?, v. 1205 — ?, 1269). Comte d’Empúries entre 1230 i 1269, fill del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls. Ponç Hug III va néixer vers l’any 1205. El 1229 acompanyà el seu pare a la conquesta catalana de Mallorca, on Hug IV va morir el 1230, i ell el succeí. Intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals: el 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4.080 sous; el 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat; el 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on es dictaren diverses ordenances per al bon regiment del comtat. Sembla que Ponç Hug III fou també un intel·ligent especulador de dominis: el 1261 va permutar amb Ponç del Vernet la vila de Cadaqués pels castells de Millàs, Taltaüll i Torroelles en el Rosselló, on els comtes ja posseïen el castell de la Roca d’Albera i la vall de Banyuls. Aquells castells, els va vendre després a la Corona per 113.400 sous melgoresos. Així mateix Ponç Hug III va trobar un bell partit per al seu hereu Hug (Hug V d’Empúries), que casà el 1262 amb la pubilla del vescomtat de Bas, Sibil·la de Palau i de Cabrera; i el 1267 concedí privilegis importants als habitants de Castelló d’Empúries.
De semblant manera intentà debades restaurar l’antiga Empúries concedint al vescomte Jofre de Rocabertí el feu de Fonolleres i altres drets si es comprometia a residir en aquella localitat sis mesos l’any. Ponç Hug III es casà en primeres noces vers l’any 1230 amb Benedetta de Torres, filla d’Agnesa di Massa i de Marià II de Lacon-Gunde, jutge de Torres de Sardenya. Pocs anys després, es casà en segones núpcies amb Teresa Fernández de Lara, del llinatge dels senyors d’Albarrassí. A la seva mort l’any 1269 el succeí el seu fill Hug V (comte d’Empúries 1269-1277, fill del segon matrimoni), que el 1262 s’havia casat amb Sibil·la de Palau, pubilla del vescomtat de Bas.
Les seves relacions amb l’Església van ser bones, car protegí el monestir de Sant Quirze de Colera, i el 1254 prestà homenatge al bisbe d’Elna per unes terres que li tenia en feu. I fou en temps de Ponç Hug III que s’inicià la construcció de l’església gòtica de Santa Maria de Castelló, el 13 de febrer de 1261, al mateix emplaçament de l’antiga església romànica, una obra dirigida inicialment pel mestre d’obres Rainaud de Chartres, amb mestres d’obra com Pere de Torroella, Joan Canellas o Antoni Antigó entre altres i que es prolongaria fins a principis del segle XV, amb la culminació de l’obra escultòrica de la portalada a càrrec dels ymaginator (escultors) Antoni Canet i Pere de Santjoan.
El comte d’Empúries Ponç Hug III va ser un decidit protector del monestir de Sant Quirze de Colera i un entusiasta de l’obra benemèrita de Sant Pere Nolasc; el 1238, aquest era a Castelló d’Empúries i fundava amb el comte el convent de la Mercè (dels monjos mercedaris, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè de la Redempció dels Captius). El 1246 té lloc la fundació del convent de Sant Francesc i el 1260, el de Santa Clara, tots a fora muralles; durant aquest segle es funda també a extramurs el convent de Santa Magdalena de Castelló, dels monjos de Sant Agustí.
Durant el seu govern, el comtat d’Empúries va viure un temps de pau i d’esplendor, marcat per la bona relació amb el rei Jaume I el Conqueridor, qui tenia el comte per un dels seus consellers i col·laboradors de més confiança. Assistí a les corts generals de Montsó (1236) i participà a la conquesta de València el 1238; el 1246 fou enviat com a ambaixador a Tunis; les corts generals d’Alcanyís l’escolliren per actuar de jutge en les dissensions entre el monarca i el primogènit Alfons (1250); reté homenatge a l’Infant Pere com a hereu de Catalunya a les corts catalanes del 1251 i el 1264, acompanyat del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, anà a la cort de Lluís de França per negociacions matrimonials i arribar a un acord respecte a la ciutat de Montpeller. Vers el 1265 Ponç Hug III hagué de sotmetre un vassall rebel, Ponç Guillem, senyor de Torroella de Montgrí. Durant el seu govern, existia a Castelló d’Empúries la Comanda dels cavallers de l’Orde del Temple, que s’havia establert l’any 1217 en temps del seu pare Hug IV.
La comunitat jueva de Castelló d’Empúries s’origina durant els segles XI i XII al nucli originari del barri de Sant Francesc, al voltant de la primera sinagoga del call jueu castelloní, de la qual es tenen les primeres notícies de finals del segle XIII. La documentació històrica suggereix que abans de l’any 1250, l’existència de jueus era en nombre molt reduït. A la segona meitat del segle XIII, però, algunes famílies jueves havien arrelat a Castelló: l’any 1262, un jueu anomenat Vidal Salandí i la seva dona Bonadona venen al cavaller Arnau de Requesens una propietat important al puig Mercadal; els Salandí continuaran essent una família important de la comunitat jueva castellonina durant diverses generacions, tot i que no estarà associada al negoci del préstec ni al comerç. A mitjans segle XIII s’inicia també un període de fort creixement econòmic i demogràfic associat a un moment d’expansió urbana de Castelló: construcció de la muralla, fundació dels primers convents religiosos, inici de la construcció de l’església gòtica de Santa Maria. Entre 1250 i 1320, la comunitat jueva arriba als 300 individus, fruit del ràpid creixement de la immigració jueva i de la fundació de l’aljama de Castelló. És també un període d’experimentació institucional i de formació comunal per a reis, barons i senyors feudals amb l’objectiu d’estructurar i organitzar un creixement tan explosiu. El call jueu disposava també d’un cementiri situat fora muralles, a la part nord-est de la vila, a tocar el rec del Molí. D’aquest cementiri jueu d’extramurs prové la important col·lecció de matzewoth o làpides funeràries hebrees de Castelló d’Empúries, una de les més importants de Catalunya i que, com els diversos carreus amb escletxa per a mezuzah localitzats, foren reutilitzades posteriorment en edificis com a materials de construcció.
Devem al comte Ponç Hug III un dels documents més importants relacionats amb la comunitat jueva de Castelló d’Empúries. El 8 juliol de 1238, Ponç Hug III concedí un ampli privilegi a tots els jueus residents a l’interior del seu territori que confirmava i estenia les seves llibertats i protegia les seves pràctiques comercials. La concessió d’aquesta carta magna als jueus de Castelló d’Empúries i del comtat fou una acció valenta per a tranquil·litzar la petita població jueva que ja residia al comtat i, encara més important, una invitació per atreure encara més jueus immigrants en el futur. El comte d’Empúries considerava la seva autoritat sobre els jueus com l’equivalent a la del rei d’Aragó en els seus dominis, perquè tècnicament el rei d’Aragó era només comte a les seves possessions catalanes. Concedit en un moment de considerable desordre a les aljames catalanes, el privilegi cercava atraure l’emigració de jueus procedents del regne franc al territori comtal, alhora que creava una estructura comunal rudimentària pels jueus ja presents. Aquest document suposa una extensa concessió de drets i privilegis als jueus i és un dels primers i més antics documents de concessió de privilegis a jueus de tota l’Europa medieval, anterior fins i tot als documents del mateix sentit promulgats pel rei Jaume I el Catòlic als jueus dels seus territoris.
Del temps de Ponç Hug III es coneix també l’existència del poeta, filòsof i cabalista jueu Isaac de Castelló, membre de l’aljama de Barcelona però procedent de la capital del comtat d’Empúries. Isaac de Castelló és autor d’un poema litúrgic escrit en hebreu que està inclòs a la Haggadà de Barcelona (segle XIV) i que fou escrit en el convuls període de les lluites internes pel lideratge de les comunitats jueves de Barcelona i Girona a mitjans segle XIII, en les quals s’enfrontaren la nesi’im (la classe dirigent) i membres de l’elit acadèmica i erudita amb figures com Nahmànides i Gerondi. En aquesta revolta política, que coincidí amb dos conflictes religiosos (la controvèrsia de Maimònides de 1230 i el debat sobre la legitimitat de la càbala), sobresortí la figura d’Isaac de Castelló, del qual es conserven dues cartes o responsas.
El segle XIII marca el període d’or de la lírica dels trobadors i, durant el temps del comte Ponç Hug III, sobresurt una generació de trobadors occitans i catalans amb noms com Peire Cardenal, Cerverí de Girona, Jofre de Foixà, Amanieu de Sescars, la Comtessa de Dia, Paolo Lanfranch de Pistola, Formit de Perpinyà, Gausbert Amiel, Guilhem Ramon de Gironella, el rei Frederic de Sicília; aquest segle finalitzarà amb un dels darrers trobadors catalans coneguts i nét de Ponç Hug III: el comte Ponç Hug IV d’Empúries (1277-1313).
Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries (MHMCE)