Temàtica

Fam, pesta i epidèmies: lo bon any primer

La situació actual de la pandèmia provocada per la Covid-19 ha inspirat la temàtica d’enguany del festival, basada en la situació viscuda a mitjans del segle XIV a Europa i a la Corona d’Aragó, caracteritzada per un seguit d’esdeveniments que van comportar efectes devastadors en la població. Una onada de fred glacial, una producció d’aliments estancada o l’arribada de la pesta negra a partir de 1346 i altres malalties desencadenaren una forta crisi i la forta davallada de la població. A la Corona d’Aragó, aquesta època de crisi, passà a l’imaginari col·lectiu com Lo mal any primer .

Amb la intenció d’oferir una imatge de superació s’ha adaptat el lema a lo bon any primer per tal de mostrar la capacitat d’adaptació, de col·laboració i les ganes de recuperar i tirar endavant un festival d’aquestes característiques que compta amb la implicació dels ciutadans i ciutadanes del municipi. En aquest sentit, les recreacions històriques de l’esdeveniment com són sobretot les protagonitzades per les entitats giraran al voltant d’aquesta temàtica, en una època històrica que es situa a mitjans del segle XIV (1348) amb l’Infant Ramon Berenguer (1342-1364) com a comte d’Empúries i Pere III el Cerimoniós (1336-1387), rei de la Corona d’Aragó.

El temps de l’Infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries (1342-1364):
Ramon Berenguer, nascut l’any 1309, era fill del rei Jaume II el Just, motiu pel qual tenia el títol d’Infant, i germà també de l’Infant Pere I, comte d’Empúries entre 1325 i 1342, amb qui es canvià el comtat de Prades pel d’Empúries. L’any 1327 es va casar amb Blanca Romania d’Espina, de Tarent, qui morí el 1337 i amb qui tingué una filla, Blanca. L’any 1338 es va casar en segones núpcies amb Maria Álvarez d Xèrica, amb qui tingué Joan, hereu i successor al comtat (1364-1396). Ramon Muntaner el va descriure com «molt savi e graciós, que dels seus dies el món no trobaria hom pus complit de totes les gràcies e de totes les bondats».

El 1345 va tenir un incident en relació amb la jurisdicció a la vila de Llançà contra la causa del rei i nebot seu, Pere III. Pocs anys després, el 1349 el rei el nomenà lloctinent general de les hosts catalanes per defensar el Rosselló davant l’amenaça d’invasió per part del rei de Mallorca, i el 1356 el rei Pere III l’envià d’embaixador a Roma davant el papa Inocenci VI amb motiu d’una revolta a Sardenya per defensar els interessos territorials catalans. Ramon Berenguer va tenir, com d’altres comtes d’Empúries anteriorment, diversos conflictes amb l’Església, com per exemple amb el bisbe Berenguer de Cruïlles per un episodi amb el monestir de Sant Quirze de Colera (1349), que li va suposar una multa de 20.000 sous i l’excomunió, i també amb els seus veïns els vescomtes de Rocabertí (1358).

L’any 1348 arribà l’epidèmia de la pesta negra als territoris de la Corona d’Aragó i també al comtat d’Empúries, que va patir les conseqüències i una forta davallada en la seva població a causa de l’elevada mortalitat. A la Corona d’Aragó, aquesta època de crisi, iniciada el 1333 per unes males collites, passà a l’imaginari col·lectiu com “Lo mal any primer”. En el cas de Castelló d’Empúries, d’una població de prop dels dos mil cinc-cents habitants que comptava la capital del comtat d’Empúries durant el primer terç del segle XIV, la pesta i les malalties suposaren la davallada d’una cinquena part dels habitants, és a dir, del 20% de la població. A Europa es calcula que moriren uns 20 milions de persones a causa de la pesta negra durant els primer anys de la pandèmia.

L’any 1357 el comte Ramon Berenguer va realitzar millores i reparacions urbanes i arquitectòniques a la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries (a la muralla medieval, als portals, al pont nou), i va impulsar també la construcció del temple catedralici de Santa Maria. El 1360 jurà i concedí nous privilegis als habitants de Castelló d’Empúries i del comtat, continuant la política del seu germà Pere. Després de lluitar aridadment a Aragó contra els castellans, finalment el 1364 va renunciar el comtat en seu fill Joan, va prendre els hàbits de l’orde religiós de Sant Domènec i va ingressar al convent dels Predicadors de Barcelona, on possiblement fou sepultat.

Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
de Castelló d’Empúries (MHMCE)