«EL COMERÇ I ELS MERCATS A L’EDAT MITJANA»
El temps del comte Hug V d’Empúries (1269-1277)
El XXIX Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de setembre de 2019, viatja aquest any a l’època d’Hug V (n. 1240 – 1277), comte d’Empúries de 1269 a 1277, i estarà dedicat temàticament al comerç i als mercats a l’Edat Mitjana.
Juntament amb el desenvolupament de la indústria artesana i dels oficis, agrupats en els diversos i nombrosos gremis que funcionaven com autèntiques agrupacions sindicals dels treballadors, el comerç experimentà un augment i un desenvolupament extraordinaris durant l’alta Edat Mitjana que permeté el creixement de les viles i de les ciutats europees, fet que marcaria el punt d’inflexió i que donaria lloc a l’anomenat “primer Renaixement europeu” dels segles XII i XIII. Aquest progrés econòmic i social comportà alhora l’aparició d’una nova classe social, la del comerciant, i també l’aparició dels primers bancs europeus. Finalment, aquest fenomen social es traduí ben aviat en un floriment social i cultural que permetria la producció cultural en totes les arts i gèneres i que donaria lloc al pas a una nova època medieval, la baixa edat mitjana.
La major part dels menestrals venien els seus productes davant mateix del seu obrador, en una taula o banc. Fins i tot alguns revenedors venien els seus productes davant de la casa. Amb tot, en algunes places i carrers de la ciutat se solia concentrar la compra i la venda de certs productes quan s’hi celebrava el mercat. Als darrers segles medievals (segles XIII-XV), hom troba una certa especialització en diverses poblacions i ciutats: les places de l’Oli (actual Curtidors), de la Llana, del Vi, de les Cols, de les Gallines; i els carrers Peixateries, Paireria Vella, Paireria Nova, Carbonar, Calciners, de la Fruita, del Lli, fan referència a l’activitat comercial i a la venda dels productes que hi tenia lloc, i fins i tot a Castelló d’Empúries existia el carrer del Bordell. A la plaça del Gra (actual plaça Jaume I), al puig del Mercadal, a partir de mitjan segle XIV es venien cereals i també verdures, llegums, formatges i altres productes. I a la plaça porticada dels Homes, on a més hi havia la Llotja de contractació que servia també de lloc de reunió del consell municipal, tenien lloc els mercats setmanals (cada dimarts i dijous, i en algunes èpoques fins i tot els dissabtes) i les fires més importants de l’any com la que començava quinze dies abans de Rams i que durava fins a aquesta festivitat.
Al bell mig de la vila existí també de la capella de Sant Antoni (a l’actual plaça del Joc de la Pilota), patró dels carnissers, localitzats i concentrats en aquesta àrea de la vila. Cal afegir també l’existència durant l’edat mitjana a la vila dels diversos molins drapers (al rec antic dels molins o rec de Santa Clara) i dels tres nous molins fariners construïts pels comtes d’Empúries al nou Rec del Molí, al costat de llevant aprofitant el fossar de la muralla.
Als mercats i fires acudia gent d’arreu del comtat d’Empúries i del territori, afavorits per una xarxa viària que conduïa als vuit portals d’accés a la vila i pels dos ponts que permetien creuar la Muga. També s’arribava i es partia per mar, a través del grau de la Muga, més obert i abundós d’aigües que l’actual, o per la platja dels Graells a l’actual platja d’Empuriabrava, on existien magatzems de mercaderies anomenades botigia. Els comerciants de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries, es trobaven lliures de lleudes i altres imposicions de trànsit en els territoris de la corona d’Aragó o podien comptar, també, per la defensa dels seus interessos amb el tribunal mercantil del Consolat de Mar, establert l’any 1386 i que funcionà fins el segle XVIII. El radi d’acció dels mercaders castellonins era molt ampli i la seva presència es troba documentada gairebé en tota la Mediterrània occidental, des de Tortosa, València o Mallorca, fins a Narbona, Gènova, Sardenya, Sicília i fins i tot a Alexandria. Destaca principalment l’exportació dels productes tèxtils de Castelló, reconeguda per la frase del rei Martí segons la qual els tèxtils castellonins tenien «spatxament en diverses parts del mon (…)».
L’encarregat de la vigilància del mercat era el mostassaf, que vetllava per la correcció dels pesos i de les mesures, tenia cura de la higiene i també del manteniment de la moral pública. D’acord amb les ordinacions, se separaven els productes que s’havien de vendre i també, per exemple, se separaven els pagesos i els revenedors, es prohibia abocar deixalles, s’intentava que les taules i paneres no ocupessin tot l’espai i que la gent pogués passar, es prohibia que es diguessin renecs o que es jugués a daus (tafureria). Hi havia altres funcionaris encarregats de la neteja i de tota la ciutat.
El comte Hug V d’Empúries (1269-1277).
El comte Hug V d’Empúries (ca. 1240 – 1277), casat l’any 1262 amb Sibil·la de Palau vescomtessa de Bas, era fill del comte Ponç Hug III (1230-1269) i de Teresa Fernández de Lara. Tot i que inicialment va ajudar, com a vassall, al rei Jaume I el Conqueridor a sotmetre els sarraïns de Múrcia (1265-66), Hug V protagonitzà episodis d’enemistat i d’enfrontament nobiliari directe amb el rei Jaume, com el saqueig de la vila de Figueres de l’any 1274 i l’atac a Girona, però el moviment fracassà amb la mort del capitost Ferran Sanxis de Castre (1275). Tanmateix, Hug V fou perdonat per Jaume I i per l’Infant Pere. A la seva mort el succeí el seu fill el comte Ponç Hug IV d’Empúries (1277-1313), conegut com el comte trobador.
Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
Castelló d’Empúries, març de 2019.