Temàtica del XXVIII Festival Terra de Trobadors 2018

“PONÇ HUG IV D’EMPÚRIES (1277-1313), EL COMTE TROBADOR”
Any Carles Fages de Climent, el darrer trobador de l’Empordà


El XXVIII Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de setembre de 2018, estarà dedicat a l’època del comte Ponç Hug IV d’Empúries, el “comte-trobador”, i al poeta empordanès Carles Fages de Climent (1902-1968), el “darrer trobador de l’Empordà”, de qui enguany es commemora l’Any Fages de Climent amb motiu dels 50 anys de la seva mort.

Aquesta temàtica gira al voltant del temps i de la figura de Ponç Hug V (n. 1264 – 1313), que va ser comte d’Empúries entre 1277 i 1313; era fill del comte Hug V i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas. Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat: el 1279 s’inicia la construcció del Pont Nou (Vell), el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera. No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera.

Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló. Ocupat el comtat pels invasors, formà part del consell militar de l’infant Alfons i Pere el Gran li confià la defensa del vescomtat de Bas i, pel temps de guerra, li donà una sèrie de viles de València, Urgell, Conca de Barberà, Segarra i Segrià.

Segell de Ponç Hug IV (1277-1313)

Fou home de confiança del nou rei Alfons el Liberal i el 1286 i el 1288 hagué d’enfrontar-se amb nous intents d’invasió francesa a Quermançó i altres llocs fronterers. Mort Alfons II (1291), reté homenatge a Sicília al nou rei Jaume II, el qual acompanyà a Catalunya. El rei l’autoritzà a cobrar la lleuda de Cadaqués, declarà malfactors uns vassalls del comte que s’havien rebel·lat i el 1293 li vengué per 1 613 lliures la jurisdicció sobre el vescomtat de Bas, que més endavant Ponç lliuraria al seu germà Hug. Encara el 1292 assistí a les Corts de Barcelona, però ben aviat les relacions amb el rei s’enterboliren i el monarca arribà fins i tot a construir el castell de Montgrí, en la frontera del comtat, alhora que prohibia al comte de fer fortificacions.

Malgrat això Ponç Hug IV combaté al costat d’ell amb galeres empordaneses a la batalla de Cap Orlando (1299); la intervenció, el 1303, per excessos de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries , feudatari i cosí de Ponç V, contra els bisbes de Girona, dels tribunals reials contra el comte, provocà per part del comte la foragitació dels seus dominis per les armes dels funcionaris reials i la presa de mesures abusives: desvià el curs del Ter en perjudici d’algunes viles reials i episcopals; impedí la circulació de moneda reial pel seu comtat; augmentà el preu de la sal de Castelló als homes del rei i de l’església; prohibí l’exportació de viandes als llocs de jurisdicció reial, etc. Jaume II volgué reduir-lo per les armes, però el comte, arruïnat i endeutat, se sotmeté (Tarragona, 1306). Després de l’assassinat del seu fill gran, Hug (1309), concertà a Sicília el matrimoni del seu fill segon, Malgaulí, amb la princesa Elisabet, filla de Frederic III.

Una operació de cors practicada per una galera d’Empúries contra un vaixell de Venècia originà l’obertura d’un nou procés (1311), amb la consegüent investigació, que, feta per funcionaris reials, recollí el rumor, sembla que molt estès, que practicava la sodomia (el seu propi fill Hug —assassinat per Pere de Xesa o d’Eixesa, suposat amant del comte— havia contribuït a difondre aquest rumor). El rei envaí el comtat per terra i per mar (1313) i obligà Ponç Hug IV a sotmetre’s de nou. Ponç Hug IV deixà hereu el seu fill Ponç Hug V o Malgaulí, que adoptaria el nom de Ponç VI, i, en el seu defecte i el de la seva eventual descendència, instituïa hereus del comtat, per aquest ordre, el seu germà Ramon, prior de l’orde de l’Hospital a Catalunya, el seu cosí Ramon Folc V de Cardona i l’orde de l’Hospital.

Maqueta Castelló d'Empúries s XIV-MHMCE

Casat l’any 1282 amb Marquesa de Cabrera vescomtessa de Cabrera, amb qui tingué tres fills (Hug, Malgaulí i Blancaflor), aquest vescomtat s’uní al comtat d’Empúries que juntament amb el vescomtat de Bas formà el domini més gran del principat, des del Maresme al Rosselló i des del mar a Olot i les Guilleries. Això motivà l’enemistat del rei Jaume II el Just, que construí al castell de Torroella de Montgrí per controlar el comte.

S’enemistà també amb els bisbes de Girona i també empitjoraren les relacions amb el comte de Barcelona quan apujà el preu de la sal de Castelló que es venia als súbdits del rei o de l’església; impedí també l’exportació de viandes a terra reial. Tot això donà lloc a llargs processos davant la justícia reial. Contrari, doncs, als interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei i aquest preparà un exèrcit contra Empúries, que l’envaí per terra i mar (1313) i el comte no tingué més remei que sotmetre’s. A la seva mort el succeí el seu fill Malgaulí amb el nom de Ponç Hug V (1313-1325). Fou enterrat a la capella de Santa Maria del palau comtal de Bellcaire d’Empordà.

La cort comtal posseïa també joies de gran valor, entre les quals un joc d’escacs fet d’una taula amb els peus de plata, quadres de jaspi i cristall adornats amb perles petites i quatre lleons de plata als angles; les peces eren també de cristall i jaspi, que es guardaven en bosses de teixit d’or; procedia possiblement de Sicília. També posseïen una barca de plata amb les armes comtals d’Empúries; una copa de plata daurada amb la tapa esmaltada; i diverses copes, gerros i peces de vaixella de plata. La seva cort era de les més fastuoses i rivalitzava amb la dels reis contemporanis, i hi sovintejaven les arts i les lletres. Fou cantada pel trobador català Ramon Vidal de Besalú a les Razós de trobar, i el comte figura, juntament amb el rei Pere III, Frederic de Sicília, Guillem de Cervera, Hug de Mataplana i altres entre els poetes provençals i catalans.

Ponç Hug IV és un dels pocs comtes trobadors de la Catalunya medieval, autor de composicions poètiques seguint l’art dels trobadors, enmig del clima trobadoresc propi de l’època. Se sap que compongué el sirventès en occità “A l’onrat rei Frederic terz vai dir”, escrit ocasionalment durant el primer semestre de l’any 1298 en resposta a la petició d’ajuda que el rei de Sicília, Frederic III, sol·licità per escrit (també en forma de sirventès, “Ges per guerra no·m cahl aver consir”) al comte d’Empúries en la guerra que s’acostava entre ell i el seu germà, el rei Jaume II d’Aragó, qui el nomenà almirall de la seva flota. Entre ambdós germans i monarques s’havia creat una situació molt tibant, enmig de la qual es va trobar el comte d’Empúries. Heus aquí la composició de Ponç Hug IV:

A l’onrat rei Frederic terz vai dir
qu’a noble cors no·s taing poder sofragna
per re qu’om te, e pusc li ben plevir
che dels parenz ch’aten de vas Espagna
secors ogan non creia ch’a lui vaia,
mas a l’estiu fasa conte cha l’aia,
e dels amics, e tegna li oill ubert,
che l’acoilla pales e descubert.

Ne no·s cuig ges che·l seus parenz desir
ch’el perda tan che·l regne no·il remagna,
ne·l bais d’onor per franzeis enrechir,
ch’en laiseron lo plan e la montagna.
Confunda·ls Deus e lor orgoil dezaia…
Pero lo rei e cicilian traia
onrat del faitz, che·l publat e·l desert
defendon ben: d’acho sion apert.

Del giovern rei me platz car non s’esmaia
per paraulas, spol qu’a bona fin traia
so che·l paire chonquis a lei de sert,
e, si·l reten, tenrem l’en per espert.

Traducció:
“[Joglar], a l’honrat rei Frederic terç vés a dir que no escau a noble cor mancança de poder per res que li esdevingui, i li puc ben assegurar que no crec que aquest any vagin a socórrer-lo els parents que espera Espanya, mes que faci compte que els tindrà a l’estiu, i també els amics; i que mantingui els ulls oberts per tal d’acollir-los palesament i descoberta. No cregui pas que el seu parent [Jaume II] desitgi que es quedi sense regne, ni que humiliï el seu honor per enriquir els francesos, que abandonaren el pla i la muntanya. ¡Déu els confongui i desfaci llur orgull! Però que el rei i els sicilians en surtin amb honor i defensin bé poblat i desert: que estiguin prests a fer-ho. Em plau el jove rei perquè no es descoratja per paraules, a condició que porti a bona fi el que en bona llei conquerí el seu pare [Pere el Gran], que, si ho conserva, el tindrem per molt expert”.

Segons Martí de Riquer, la poesia de Ponç Hug IV és un model de diplomàcia i de fidelitat a un rei (Jaume II el Just) i d’afecte a un amic (Frederic de Sicília). Amb les composicions canviades entre Frederic III i el comte d’Empúries tenim un nou exemple de poesia al servei d’una causa política, cosa tan freqüent entre els trobadors occitans i catalans i que tantes vegades es donà a la Corona d’Aragó. I, de fet, Ponç Hug IV està considerat com un dels darrers trobadors del període clàssic de la poesia trobadoresca.

Aquesta temàtica s’emmarca també en la commemoració oficial de l’ANY FAGES DE CLIMENT 2018 per part de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i la Generalitat de Catalunya als Països Catalans, per la qual cosa es pretén relacionar el comte Ponç Hug IV (el “comte trobador”) amb l’obra literària de Carles Fages de Climent, el darrer trobador català.

Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

Castelló d’Empúries, febrer de 2018.

Logotip Centre d'Estudis TrobadorescosLogotip Museu d'Història Medieval Cúria-Presó Castelló d'Empúries