Temàtica

«EL COMERÇ I ELS MERCATS A L’EDAT MITJANA»
El temps del comte Hug V d’Empúries (1269-1277)

 


El XXIX Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de setembre de 2019, viatja aquest any a l’època d’Hug V (n. 1240 – 1277), comte d’Empúries de 1269 a 1277, i estarà dedicat temàticament al comerç i als mercats a l’Edat Mitjana.

 

Botiga-taller de venda i confecció de teixits, teles i robes durant l’època medieval. Il·lustració manuscrita procedent del Tacuinum Sanitatis, segle XIV (Biblioteca Casanatense, Roma).

 

Juntament amb el desenvolupament de la indústria artesana i dels oficis, agrupats en els diversos i nombrosos gremis que funcionaven com autèntiques agrupacions sindicals dels treballadors, el comerç experimentà un augment i un desenvolupament extraordinaris durant l’alta Edat Mitjana que permeté el creixement de les viles i de les ciutats europees, fet que marcaria el punt d’inflexió i que donaria lloc a l’anomenat “primer Renaixement europeu” dels segles XII i XIII. Aquest progrés econòmic i social comportà alhora l’aparició d’una nova classe social, la del comerciant, i també l’aparició dels primers bancs europeus. Finalment, aquest fenomen social es traduí ben aviat en un floriment social i cultural que permetria la producció cultural en totes les arts i gèneres i que donaria lloc al pas a una nova època medieval, la baixa edat mitjana.

 

La major part dels menestrals venien els seus productes davant mateix del seu obrador, en una taula o banc. Fins i tot alguns revenedors venien els seus productes davant de la casa. Amb tot, en algunes places i carrers de la ciutat se solia concentrar la compra i la venda de certs productes quan s’hi celebrava el mercat. Als darrers segles medievals (segles XIII-XV), hom troba una certa especialització en diverses poblacions i ciutats: les places de l’Oli (actual Curtidors), de la Llana, del Vi, de les Cols, de les Gallines; i els carrers Peixateries, Paireria Vella, Paireria Nova, Carbonar, Calciners, de la Fruita, del Lli, fan referència a l’activitat comercial i a la venda dels productes que hi tenia lloc, i fins i tot a Castelló d’Empúries existia el carrer del Bordell. A la plaça del Gra (actual plaça Jaume I), al puig del Mercadal, a partir de mitjan segle XIV es venien cereals i també verdures, llegums, formatges i altres productes. I a la plaça porticada dels Homes, on a més hi havia la Llotja de contractació que servia també de lloc de reunió del consell municipal, tenien lloc els mercats setmanals (cada dimarts i dijous, i en algunes èpoques fins i tot els dissabtes) i les fires més importants de l’any com la que començava quinze dies abans de Rams i que durava fins a aquesta festivitat.

 

Maqueta Castelló d'Empúries s XIV-MHMCE

 

Al bell mig de la vila existí també de la capella de Sant Antoni (a l’actual plaça del Joc de la Pilota), patró dels carnissers, localitzats i concentrats en aquesta àrea de la vila. Cal afegir també l’existència durant l’edat mitjana a la vila dels diversos molins drapers (al rec antic dels molins o rec de Santa Clara) i dels tres nous molins fariners construïts pels comtes d’Empúries al nou Rec del Molí, al costat de llevant aprofitant el fossar de la muralla.

 

Als mercats i fires acudia gent d’arreu del comtat d’Empúries i del territori, afavorits per una xarxa viària que conduïa als vuit portals d’accés a la vila i pels dos ponts que permetien creuar la Muga. També s’arribava i es partia per mar, a través del grau de la Muga, més obert i abundós d’aigües que l’actual, o per la platja dels Graells a l’actual platja d’Empuriabrava, on existien magatzems de mercaderies anomenades botigia. Els comerciants de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries, es trobaven lliures de lleudes i altres imposicions de trànsit en els territoris de la corona d’Aragó o podien comptar, també, per la defensa dels seus interessos amb el tribunal mercantil del Consolat de Mar, establert l’any 1386 i que funcionà fins el segle XVIII. El radi d’acció dels mercaders castellonins era molt ampli i la seva presència es troba documentada gairebé en tota la Mediterrània occidental, des de Tortosa, València o Mallorca, fins a Narbona, Gènova, Sardenya, Sicília i fins i tot a Alexandria. Destaca principalment l’exportació dels productes tèxtils de Castelló, reconeguda per la frase del rei Martí segons la qual els tèxtils castellonins tenien «spatxament en diverses parts del mon (…)».

 

Anvers i revers d’un diner comtal d’Hug V d’Empúries (1269-1277).

 

L’encarregat de la vigilància del mercat era el mostassaf, que vetllava per la correcció dels pesos i de les mesures, tenia cura de la higiene i també del manteniment de la moral pública. D’acord amb les ordinacions, se separaven els productes que s’havien de vendre i també, per exemple, se separaven els pagesos i els revenedors, es prohibia abocar deixalles, s’intentava que les taules i paneres no ocupessin tot l’espai i que la gent pogués passar, es prohibia que es diguessin renecs o que es jugués a daus (tafureria). Hi havia altres funcionaris encarregats de la neteja i de tota la ciutat.

 

El comte Hug V d’Empúries (1269-1277).

El comte Hug V d’Empúries (ca. 1240 – 1277), casat l’any 1262 amb Sibil·la de Palau vescomtessa de Bas, era fill del comte Ponç Hug III (1230-1269) i de Teresa Fernández de Lara. Tot i que inicialment va ajudar, com a vassall, al rei Jaume I el Conqueridor a sotmetre els sarraïns de Múrcia (1265-66), Hug V protagonitzà episodis d’enemistat i d’enfrontament nobiliari directe amb el rei Jaume, com el saqueig de la vila de Figueres de l’any 1274 i l’atac a Girona, però el moviment fracassà amb la mort del capitost Ferran Sanxis de Castre (1275). Tanmateix, Hug V fou perdonat per Jaume I i per l’Infant Pere. A la seva mort el succeí el seu fill el comte Ponç Hug IV d’Empúries (1277-1313), conegut com el comte trobador.

 

Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

 

Castelló d’Empúries, març de 2019.

Logotip Centre d'Estudis TrobadorescosLogotip Museu d'Història Medieval Cúria-Presó Castelló d'Empúries