Temàtica del XXVII Festival Terra de Trobadors 2017

“MALGAULÍ, EL DARRER COMTE DEL CASAL D’EMPÚRIES”
700 anys de la fundació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries (1317-2017)


El XXVII Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà lloc els dies 8, 9 i 10 de setembre de 2017, commemora el setè centenari d’un fet històric important de la vila de Castelló d’Empúries: la fundació del convent medieval de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, que va tenir lloc el dia 29 de setembre de 1317, en temps de Ponç Hug V, comte d’Empúries i vescomte de Bas (1313-1322): “MALGAULÍ, EL DARRER COMTE DEL CASAL D’EMPÚRIES”.

Aquesta temàtica posa de manifest la importància i la influència que van assolir els ordes religiosos a l’Europa medieval i la seva presència al comtat d’Empúries, especialment a la vila de Castelló d’Empúries. Se centra l’atenció en l’època de fundació i de construcció del convent de Sant Domènec medieval de la vila, fundat l’any 1317, així com també per extensió de la resta dels diversos convents religiosos a la capital del comtat d’Empúries, així com en el període d’inici de la construcció de l’església gòtica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, sense oblidar la fundació i evolució d’altres institucions de caire religiós. Es parteix per tant de la commemoració d’un fet històric com són els 700 anys de la fundació del convent de Sant Domènec medieval de Castelló d’Empúries, en temps del comte d’Empúries Ponç Hug V (?, 1290 – ? 1322), anomenat Malgaulí, fill del comte Ponç Hug IV i de Marquesa de Cabrera, i que fou comte d’Empúries de 1313 a 1322, el darrer comte del casal d’Empúries.

Escut heràldic dels comtes d'Empúries i vescomtes de Cabrera, esculpit en marbre al sarcòfag de Ponç Hug V o 'Malgaulí' (1313-1322) a la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries.

Escut heràldic dels comtes d’Empúries i vescomtes de Cabrera, esculpit en marbre al sarcòfag del comte Ponç Hug V o ‘Malgaulí’ (1313-1322), actualment a la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Originàriament es trobava a l’església del convent medieval de Sant Domènec.

“Som a l’any del Senyor de 1317, dia 29 de setembre. Molta gent de Castelló d’Empúries i d’arreu del comtat d’Empúries s’ha aplegat a la capital del comtat per a celebrar la fundació del convent de Sant Domènec. La fàbrica del convent, que ja està enllestit, s’ha construït a fora muralle a la part d eponent de la vila, prop del portal que anomenen d’Assalit, i és un dels mé simportants de la població. Entre els nombrosos assistents figuren fra Ponç Monclús, prior de l’Orde, que està al costat de Ponç Hug V, dit ‘Malgaulí’, comte d’Empúries i vescomte de Bas; també hi assisteixen Ponç Escarrer, en representació del consell de la Universitat de la vila, i Guillem de Vilamarí, bisbe de Girona.

El de Sant Domènec és el quart convent que s’ha construït a la vila al llarg del segle XIII des de que l’any 1238 els monjos mercedaris i fra Sant Pere Nolasc fundaren el monestir de la Mercè a extramurs, a la part de llevant de la vila, en uns terrenys donats pel comte Ponç Hug III; l’església està dedicada a Sant Bartomeu i el convent disposa d’un claustre molt hermós.

Després vindria el convent de Sant Francesc o dels framenors, erigit el 29 de març de 1246 al planiol del costat est de la vila, fora muralles i vora el Rec del Molí. Aquest convent, construït a semblança del monestir de la Canònica de Vilabertran, posseeix un claustre en què hi ha diversos sarcòfags de gent il·lustre, entre ells els de la casa comtal d’Empúries, senyors de la terra.

Pocs anys després, el 13 de febrer de 1260, Aldonsa de Pau, muller del noble castelloní Guillem de Pau, fundà el convent de Santa Clara o de les monges clarisses a la part sud de la vila i vora el rec de les Adoberies. Les obres de construcció duraren set anys i el convent era d’una gran sumptuositat. Les primeres monges arribaren a la vila el 1267 i nomenaren abadessa i prelada del convent a sor Ramona de Vilanova. Les monges clarisses observen la primera regla de Santa Clara, tot vivint d’almoines i donacions, sobretot dels senyors comtes d’Empúries.

A fora muralles i a la part nord de la vila, sobre un petit puig del portal de la Verge Maria, s’arriba al monestir de Santa Magdalena, l’església del qual està dedicada a Sant Agustí. El monestir funciona també com a hospital de malalts de lepra, per la qual cosa rep el nom de “leproseria” o “hospital de leprosos o mesells”. Frare d’aquest convent fou el beat castelloní Maurici Proheta (segle XVI), patró dels tintorers.

A més d’aquests convents, Castelló Moner, de la família dels Moners de Castelló d’Empúries, va firmar a final del segle XIII juntament amb els cònsols de la Universitat els capítols per a la construcció d’una capella amb un benefici dedicat a Sant Marc, al cap del pont nou, amb el permís de Bernat de Vilert, l’aleshores bisbe de Girona. No hem d’oblidar que els cavallers de l’orde del Temple de Jerusalem edificaren el 1217 la Casa de la Comanda del Temple també a fora muralles i prop del portal Nou, sobre un petit puig. Uns anys després, el 13 de febrer de 1261, el comte d’Empúries Ponç Hug III va iniciar la construcció de l’església de Santa Maria seguint el nou estil que es porta a altres poblacions i que arriba de més enllà dels Pirineus, com la catedral de Chartres al regne de França. Aviat la nostra catedral estarà acabada i a punt de rebre el nou bisbe d’Empúries, que el comte Ponç Hug V vol instaurar al comtat amb la nova seu catedralícia. Els nous temps que arriben, en què la foscor i la por deien pas a l’esperança i la llum, semblen anunciar l’arribada d’un nou món. Vivim temps de fervor, vivim un temps de fe i d’esperança.”

Efectivament, durant els segles XIII i XIV té lloc la fundació de sis convents i monestirs a Castelló d’Empúries: convent de la Mercè (1238), de Sant Francesc (1246), de Santa Clara (1260), de Sant Marc (1328), de Sant Domènec (1317), de Sant Agustí (s. XIII), tots extramurs; i també la fundació de l’Hospital Major de Castelló (1252). El 13 de febrer de 1261 té lloc també un fet cabdal per a Castelló d’Empúries: l’inici de la construcció de l’església gòtica de Santa Maria.

Maqueta Castelló d'Empúries s XIV-MHMCE

Altres dates importants relacionades amb la temàtica històrica són:

– 1130: l’orde dels Templers s’estableix a Catalunya.
– 1141: s’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre.
– 1168: existència d’establiments de Templers a Castelló.
– 1217: establiment de la comanda del Temple a Castelló.
– Segles XII-XIII: existència del call jueu primitiu de Castelló d’Empúries, amb sinagoga, situat al puig de l’Era Mala (actual carrer dels Jueus).
– 1264: referència més antiga a la sinagoga jueva del puig Mercadal de Castelló d’Empúries.

És conegut per tothom el paper fonamental que desenvolupava la religió durant l’Edat Mitjana en la vida dels homes i dones a qualsevol indret de l’Europa cristiana. La religió marcava el dia a dia i estava present en tots els actes importants de la vida dels homes i de les dones des del seu naixement i fins a la mort, per la qual cosa la societat s’estructurava entorn del pensament religiós i sota la tutela dogmàtica i paternalista de la poderosa i influent Església catòlica.

El convent de Sant Domènec era el de més prestigi i a la vegada el millor dotat econòmicament. El convent fou fundat extramurs el 29 de setembre de 1317 (festivitat de Sant Miquel) pel frare dominic provincial Jaume Alemany, pel prior frare Ponç Monclús, pel comte Ponç Hug V (o Malgaulí) i per la Universitat de la vila, tocant a muralles per la part de ponent i a l’alçada dels actuals carrers Sant Domènec i de la Muralla.

Làpida de pedra commemorativa de la fundació del convent de Sant Domènec a Castelló d’Empúries, el dia de la festa de Sant Miquel, el 29 de setembre de 1317: “L’any del Senyor 1317 els predicadors van ser aquí el dia de la festa de Sant Miquel Arcàngel” (MHMCE).

Estava situat prop del portal d’Assalit, que posteriorment fou anomenat portal dels Predicadors (o de Sant Domènec) per la proximitat al convent. La bona relació amb la casa comtal va propiciar que l’any 1398 l’infant Joan I, comte d’Empúries, adquirís unes cases junt a l’església i a la sagristia d’aquest convent, i un hort fins al rec dels molins drapers o rec de les Adoberies (l’actual avinguda Pau Casals), per a rehabilitar-lo tot com a palau o residència comtal per a viure-hi, en companyia o ben a prop del frares dominics. El 1401, el comte Pere II cedí en el seu testament aquest palau als frares dominics i hi fou enterrat havent rebut l’hàbit de l’orde de Sant Domènec. Actualment, però, no queda cap vestigi d’aquest primer convent d’extramurs.

Posteriorment, i seguint els passos dels comtes d’Empúries, els monjos dominics decidiren establir-se dins muralles i l’any 1698 ocuparen un solar adjacent al nou palau que el comte Enric II, conegut com l’Infant Fortuna (1445-1522), havia fet construir a final del segle XV junt al mur i sobre el terraplè a la part de ponent, entre els portals de Sant Domènec i d’en Cabra, l’anomenat popularment “el palau nou de dins la vila”. D’aquesta manera, el convent queda integrat en les construccions del Palau dels comtes per la banda del migdia, la forma arquitectònica que ha arribat fins als nostres dies. El convent primitiu de fora muralles patí, com la resta dels convents dels altres ordes religiosos, greus danys i desperfectes que el fan inhabitable, especialment durant el llarg període bèl·lic que comprèn des de la Guerra dels Segadors (1640) fins el final de la Guerra de Successió (1714).

Castelló d'Empúries maqueta segle XIV_MHMCE

En primer terme, el convent medieval de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, edificat fora muralles l’any 1317 (MHMCE).

Jeroni Pujades conegué el claustre de l’antic convent d’extramurs, que estava dotat d’una artística font de pedra. Un monument notable era el mausoleu amb estàtua jacent del comte Malgaulí, de marbre blanc, policromat i embellit amb baixos relleus entre els quals figuraven els escuts dels casals d’Empúries i de Cabrera, i que en l’actualitat es conserva definitivament als laterals de la sagristia de la Basílica de Santa Maria, després de dos trasllats anteriors. Els marmessors del testament del comte contractaren amb els artistes barcelonins Antoni de prat i Bernat de Roca la construcció de l’esmentat mausoleu per la quantitat de sis mil sous amb moneda de Barcelona. Ocupava la capçalera de l’església del convent fins que, al segle XIX, fou traslladat a causa de les desamortitzacions a una de les capelles de l’àbsis de la Basílica. Una altra remarcable peça d’art de la capella del convent consistia en el retaule de Sant Ramon de Penyafort, del qual es firmaren capítols el 3 de maig de 1630.

La importància del convent dels dominics de Castelló d’Empúries era corroborada per la celebració de quatre Capítols provincials de l’orde. Els monjos dominics no gaudien, sembla ser, de gaire popularitat entre les masses populars, per la qual cosa eren anomenats de forma pejorativa i jugant amb la forma llatina del seu nom, domini canes, els “monjos gossos”. A mitjans del segle XIX el convent fou objecte de les desamortitzacions liberals dels béns eclesiàstics i passà a mans públiques. Actualment, la gran fàbrica arquitectònica de l’antic convent de Sant Domènec, juntament amb les restes del Palau comtal d’Enric II, són des de l’any 1987 la seu de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Ponç Hug V, dit Malgaulí, el darrer comte del casal d’Empúries.
Ponç Hug V (Castelló d’Empúries ?, 1290 — Castelló d’Empúries ?, 1322) fou comte d’Empúries i vescomte de Bas entre 1313 i 1322, any de la seva mort; era el fill segon i successor de Ponç Hug IV, el comte trobador, i Marquesa de Cabrera, els quan arribaren a posseir el territori més gran del Principat. Germà de Blancaflor i conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309.

Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers. S’uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí. Jaume II l’obligà a sotmetre’s i, un cop reconciliat (1315), li donà el vescomtat de Bas, que anys enrere havia pres al seu oncle Hug. En morir el seu pare l’any 1313, va rebre també el vescomtat de Cabrera. Aquest mateix any es casà amb Elisabet, filla del rei Frederic III de Sicília i d’Elionor de Nàpols, i tingué una filla pòstuma que morí sense complir l’any.

Diner comtal encunyat en temps del comte Ponç Hug V, dit Malgaulí (1313-1322).

Oprimit pels deutes, el 1316 vengué al bisbe de Girona, abats i nobles del comtat, per 140.000 sous, tot el bovatge i un conjunt de tinences, lleudes i terres. El 1320 estigué en guerra amb Guerau de Rocabertí, senyor de Navata. En virtut de les previsions testamentàries de Ponç Hug V el comtat d’Empúries passà l’any 1322 a Hug de Cardona (Hug VI d’Empúries), que el permutà el 1325 amb l’Infant Pere I d’Aragó, fill del rei Jaume II i primer comte d’Empúries del casal reial.

Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

Castelló d’Empúries, febrer 2017.

Logotip Centre d'Estudis TrobadorescosLogotip Museu d'Història Medieval Cúria-Presó Castelló d'Empúries