Temàtica del XXVII Festival Terra de Trobadors 2017

“MALGAULÍ, EL DARRER COMTE DEL CASAL D’EMPÚRIES”
700 anys de la fundació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries (1317-2017)


El XXVII Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà lloc els dies 8 (tarda), 9 i 10 de setembre de 2017, commemora el setè aniversari d’un fet històric important de la vila de Castelló d’Empúries: la fundació del convent medieval de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, que va tenir lloc el dia 29 de setembre de 1317, en temps de “MALGAULÍ, EL DARRER COMTE DEL CASAL D’EMPÚRIES”.

Aquesta temàtica posa de manifest la importància i la influència que van assolir els ordes religiosos a l’Europa medieval i la seva presència al comtat d’Empúries, especialment a la vila de Castelló d’Empúries. Se centra l’atenció en l’època de fundació i de construcció del convent de Sant Domènec medieval de la vila, fundat el 29 de setembre de 1317, així com també per extensió de la resta dels diversos convents religiosos a la capital del comtat d’Empúries, així com en el període d’inici de la construcció de l’església gòtica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, sense oblidar la fundació i evolució d’altres institucions de caire religiós. Es parteix per tant de la commemoració d’un fet històric com són els 700 anys de la fundació del convent de Sant Domènec medieval de Castelló d’Empúries.

Durant els segles XIII i XIV té lloc la fundació de sis convents a Castelló d’Empúries: convent de la Mercè (1238), de Sant Francesc (1246), de Santa Clara (1260), de Sant Marc (1328), de Sant Domènec (1317), de Sant Agustí (s. XIII), tots extramurs; i també la fundació de l’Hospital Major de Castelló (1252). El 13 de febrer de 1261 té lloc també un fet cabdal per a Castelló d’Empúries: l’inici de la construcció de l’església gòtica de Santa Maria.

Maqueta Castelló d'Empúries s XIV-MHMCE

Altres dates importants relacionades amb la temàtica històrica són:

– 1130: l’orde dels Templers s’estableix a Catalunya.
– 1141: s’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre.
– 1168: existència d’establiments de Templers a Castelló.
– 1217: establiment de la comanda del Temple a Castelló.
– Segles XII-XIII: existència del call jueu primitiu de Castelló d’Empúries, amb sinagoga, situat al puig de l’Era Mala (actual carrer dels Jueus).
– 1264: referència més antiga a la segona sinagoga de Castelló d’Empúries.

És conegut per tothom el paper fonamental que desenvolupava la religió durant l’Edat Mitjana en la vida dels homes i dones a qualsevol indret de l’Europa cristiana. La religió marcava el dia a dia i estava present en tots els actes importants de la vida dels homes i de les dones des del seu naixement i fins a la mort, per la qual cosa la societat s’estructurava entorn del pensament religiós i sota la tutela dogmàtica i paternalista de la poderosa i influent Església catòlica.

El convent de Sant Domènec era el de més prestigi i a la vegada el millor dotat econòmicament. El convent fou fundat extramurs el 29 de setembre de 1317 (festivitat de Sant Miquel) pel frare dominic provincial Jaume Alemany, pel prior frare Ponç Monclús, pel comte Ponç Hug V (o Malgaulí) i per la Universitat de la vila, tocant a muralles per la part de ponent i a l’alçada dels actuals carrers Sant Domènec i de la Muralla.

20170214_094427_resized

Làpida de pedra commemorativa de la fundació del convent de Sant Domènec a Castelló d’Empúries, el dia de la festa de Sant Miquel, el 29 de setembre de 1317 (MHMCE).

Estava situat prop del portal d’Assalit, que posteriorment fou anomenat portal dels Predicadors (o de Sant Domènec) per la proximitat al convent. La bona relació amb la casa comtal va propiciar que l’any 1398 l’infant Joan I, comte d’Empúries, adquirís unes cases junt a l’església i a la sagristia d’aquest convent, i un hort fins al rec dels molins drapers o rec de les Adoberies (l’actual avinguda Pau Casals), per a rehabilitar-lo tot com a palau o residència comtal per a viure-hi, en companyia o ben a prop del frares dominics. El 1401, el comte Pere II cedí en el seu testament aquest palau als frares dominics i hi fou enterrat havent rebut l’hàbit de l’orde de Sant Domènec. Actualment, però, no queda cap vestigi d’aquest primer convent d’extramurs.

Posteriorment, i seguint els passos dels comtes d’Empúries, els monjos dominics decidiren establir-se dins muralles i l’any 1698 ocuparen un solar adjacent al nou palau que el comte Enric II, conegut com l’Infant Fortuna (1445-1522), havia fet construir a final del segle XV junt al mur i sobre el terraplè a la part de ponent, entre els portals de Sant Domènec i d’en Cabra, l’anomenat popularment “el palau nou de dins la vila”. D’aquesta manera, el convent queda integrat en les construccions del Palau dels comtes per la banda del migdia, la forma arquitectònica que ha arribat fins als nostres dies. El convent primitiu de fora muralles patí, com la resta dels convents dels altres ordes religiosos, greus danys i desperfectes que el fan inhabitable, especialment durant el llarg període bèl·lic que comprèn des de la Guerra dels Segadors (1640) fins el final de la Guerra de Successió (1714).

Castelló d'Empúries maqueta segle XIV_MHMCE

En primer terme, el convent medieval de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, edificat fora muralles l’any 1317 (maqueta, MHMCE).

Jeroni Pujades conegué el claustre de l’antic convent d’extramurs, que estava dotat d’una artística font de pedra. Un monument notable era el mausoleu amb estàtua jacent del comte Malgaulí, de marbre blanc, policromat i embellit amb baixos relleus entre els quals figuraven els escuts dels casals d’Empúries i de Cabrera, i que en l’actualitat es conserva definitivament als laterals de la sagristia de la Basílica de Santa Maria, després de dos trasllats anteriors. Els marmessors del testament del comte contractaren amb els artistes barcelonins Antoni de prat i Bernat de Roca la construcció de l’esmentat mausoleu per la quantitat de sis mil sous amb moneda de Barcelona. Ocupava la capçalera de l’església del convent fins que, al segle XIX, fou traslladat a causa de les desamortitzacions a una de les capelles de l’àbsis de la Basílica. Una altra remarcable peça d’art de la capella del convent consistia en el retaule de Sant Ramon de Penyafort, del qual es firmaren capítols el 3 de maig de 1630.

La importància del convent dels dominics de Castelló d’Empúries era corroborada per la celebració de quatre Capítols provincials de l’orde. Els monjos dominics no gaudien, sembla ser, de gaire popularitat entre les masses populars, per la qual cosa eren anomenats de forma pejorativa i jugant amb la forma llatina del seu nom, domini canes, els “monjos gossos”. A mitjans del segle XIX el convent fou objecte de les desamortitzacions liberals dels béns eclesiàstics i passà a mans públiques. Actualment, la gran fàbrica arquitectònica de l’antic convent de Sant Domènec, juntament amb les restes del Palau comtal d’Enric II, són des de l’any 1987 la seu de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

Castelló d’Empúries, febrer 2017.

Logotip Centre d'Estudis TrobadorescosLogotip Museu d'Història Medieval Cúria-Presó Castelló d'Empúries

Imatges en directe